Embogit de set,
debilitat per la fam, amb la ment ennuvolada, fixà la mirada en els
blaus de l’horitzó d’aquella immensa mar
i es llançà a l’aigua.
Era un miratge més, com els que sovint tenia en les
llargues travesses de l’inhòspit desert de seu país, del que venia fugint.
I aquest darrer miratge se l’empassà.
Una vegada més, un somni, un clam d’una vida millor, es feu trencadís.
Molt bonic , però trist ...Segur que el mar, per desgràcia, n'està ple d'aquests trencadissos!
ResponEliminaGràcies, tens molta raó.
EliminaNúria N.
Gràcies, tens molta raó.
EliminaNúria N.
Que no es desanimi. La propera potser serà real.
ResponEliminaTan de bo fos així. Gràcies pel comentari.
EliminaNúria N.
Dramàtic, el veig jo, però m'adono que els comentaris que se m'han avançat mantenen l'esperança en una propera. Tant de bo que tinguin raó!
ResponElimina