La gana

Aquella engruna de pa, diària, rutinària, servil, no li apaivagava la fam que l'aturava. Les notícies d'altres amants el fastiguejaven. No era pas aquell el tracte que volia. Ell somiava petons dolços, puntes de llengua, una amanida de mugrons tibants i les mels de l'entrecuix per assaborir llargament fins la sacietat. Descomptar molles. 

Tot atipa, però el gust que t'apunten és el que alimenta el desig d'un altre àpat.

Cantireta