El pare, que era
l’idealista, em va recomanar que estudiés econòmiques. Símbols, números i
gràfiques que trempaven, amunt, tibades. I el professor amb la teoria del joc.
Jo, que volia ser
filòsofa, ho mesclava tot: joc, corbes, xifres i utopies.
Però la mare, que
era la pràctica, em va recomanar: no et posis res a la boca que vingui d’un
desconegut. I sempre més vaig comptar saltant-me el 69.
Abans cal fer les presentacions... i deixa de ser un desconegut.
ResponEliminaEstà bé saltar per acabar tocant de peus a terra...
ResponEliminaEl concepte desconegut és tan relatiu...
ResponElimina