Estances

Es trobaren al bar i, ansiosos, cap a un hotel. Pagà ell, i mentre es mirava la porta que donava a les habitacions, s’obriren les portes davant seu, i ell al seu escot, i es tancaren cortines, i s’escurçà terriblement la faldilla. La remor d’ocells s’estengué per tota la casa, mentre a la seua memòria aquell moment sublim no l’estremia tant com l’aparell del DIU furgant-li la vida privada.

Cantireta