- Fem un 69?
- Ara? Dona... som poc abans de
dinar
- Sí, em ve de gust, va dir picant-li l'ullet, i segur que a tu també que et conec de
fa temps.
-Si m'ho dius així... Au,
anem-hi!
Agafant-se de les mans, van anar
al restaurant de sempre i es van demanar el Plat 69, el favorit de tots dos, no
importava el moment. Importava el desig.
Potser era l’entremès d'un altre 69...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDevia ser un plat únic, mar i muntanya...
ResponEliminaPetonets.
Deu ser un plat boníssim.
ResponEliminaPer llepar-s'hi els dits!