SÓC FELIÇ QUAN PUC POSAR EL VOSTRE NOM EN AQUEST ESPAI

diumenge, 8 de novembre del 2015

Un tant per cent

Aquella parella d’aparences formals però  de mena corrupta, en la que ell exercia de ministre  de subornació fàcil i tremendament egoista.
Ella mentrestant , tresorera del partit estatal del qual formaven part tots dos, amb habilitats de sobres....... en sobres. 
Per això  quan s’allitaven i feien l’amor,  en deduïen una part proporcional..... mai feien el 69, feien només un 65. Un dels dos sempre quedava  més cardat que l’altre.

dissabte, 7 de novembre del 2015

Suor justificada

El professor universitari corregeix mentre els alumnes fan exercicis. Tot d'una comença a suar. Al full hi llegeix:
"M'excito i em toco dins les calcetes pensant en el diumenge, quan la Roser em va abocar la galleda d'aigua pel cap. Sense sostenidors i amb la samarreta mullada s'endevinaven clarament els meus pits..."
El mestre demana:
-Alba, si us plau, que m'has escrit aquí?
-Un relat eròtic... 
-Vaig dir neuròtic!

divendres, 6 de novembre del 2015

Fer misto

Li ha passat més d'una volta, per falta de concentració o pel seu moviment arítmic... qui sap. Però hui vol triomfar i s'empra a fons. No vol sentir el típic no et preocupes que no passa res, la propera vegada te'n sortiràs. Tot i mantindre's concentrat duent en tot moment un moviment regular i acompassat, per desgràcia, amb tota la carn ja ben torrada, se li ha tallat l'allioli.

dijous, 5 de novembre del 2015

Serà el seixanta-nou de la teva vida

Seixanta-nou raons pel si, seixanta-nou raons pel no. Seixanta-nou dies per pensar-s’ho.
-Serà el 69 de la teva vida. (De què em sona ,això?)
Prou que recordava quan ell va fer els seus seixanta-nou abrils. Li va trencar els esquemes. Tan seriós i convencional. Després de quaranta anys junts la va sorprendre gratament.
I ara? Seria  capaç de superar-se?
Oi tant! Seixanta-nou bombons variats. 
La va matar de gust.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Tendresa

Han passat el dia caminant  per Barcelona. S’asseuen a la barana ample d’uns jardins.  Descansen  i repengen l’esquena  en columnes enfrontades. Els peus es toquen.
Instintivament,  la Martina arronsa les cames quan nota la carícia de les sandàlies a les seves vambes.
    - A aquestes alçades et costa reconèixer-te a tu mateixa
   - Per què m’ho dius Martona? - diu retornant els peus a la tendresa que li ofereixen.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Jaume

              -           Jaume!!!!
-         Què?
-         Has escoltat com compta en Jan en veu alta?
-         Si. I?
-         Passa dels cinquanta…
-         I?
-         Cinquanta-u…
-         Si?
-         Cinquanta-dos…
-         Mmmm
-         Cinquanta-tres….
-         Ahhh…
-         Cinquanta-quatre…
-         Però que dius, Glòria?
-         Jaume!!!!
-         Què?
-         El nostre fill remenut, ja apunta maneres. Avui ha comptat sense aturar-se fins el seixanta-nou. Que me’n dius? Mira si serà bitxo…

dilluns, 2 de novembre del 2015

69 formes

Sis membres tristos m’apunten amb una pistola. Se li diu titola?
Nou muscles, mol·luscos, muscles, m’esperen a trinxetades. Saps què se li diu?
No ho sé. Tenim:
69 formes de dir polla
69 formes de dir palla
69 formes de dir cony
69 polles diuen palla
69 palles diuen polla
69 conys diuen folla
69 culs me tempten
69 seixanta nous que llepen
69s es mengen
96 69s 
69

diumenge, 1 de novembre del 2015

Fusionar-se

El 69  és  simpàtic i popular entre els números... Fa  temps que es mira de cua d'ull el 25, que envermelleix a la seva casella del calendari, sembla que el considera més que un amic i, és clar, passa el què ha de passar... 
L'octubre va fent el camí tardoral i, ai las...Conseqüència lògica d'aquesta fusió, ha aparegut  un simpàtic 70, aportant poesia i sensibilitat a l'àrid món matemàtic...

dissabte, 31 d’octubre del 2015

Esquitx


Esquitx és la paraula que més llep quan de cop i volta m’estimes amb
convulsions perquè saps que vull sentir aquestes paraules. Dius que
m’estimes i sé que és per a un instant i més m’estimaries si t’ho deixàs fer pel cul. Però jo te vull besar amb la llengua viscosa de semen perquè és part de tu i me vull sentir estimada i tu ja no m’estimes més.

divendres, 30 d’octubre del 2015

On és?

La vetllada havia estat perfecte, sopar, espelmes, somriures i anècdotes, omplien el desig.
Estirats al sofà, sense llums, va començar el joc de tocar, despullar i gemegar. A ell ja li havien llevat tota la roba.
Ella conservava tot el  vestit,  ell no deixava de repassar-li l’esquena. Fins que va obrir desesperat el llum....preguntant:
-On coi és la cremallera?
-De Venus a les llunes de Júpiter 
-Ho trobaré, crec.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Lipograma

No pots...no et deixo...si no en vols, ho podem...sí, respiro...et desitjo, molt...truco?... pot ser després?...circules...no, els que m'envies no puc...és com si et fes un petó intens...un cos i el meu, el que proves de dir-me...m'hi obligues?...error...què vols...gemego sense el so que més estimes...melic, i nus, i genoll...rebre què?...t'ho inventes!...vine...
"És mereixedor d'excel·lent però dic bé. Compleix les regles del joc, però no em subestimi. Vostè vol una A..."

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Bucle

   Solcs, dreçats amb una arada molla que te la posaré forta fins que eixampli forats. Cops, desmesurats, descompassats, amb què te repassaré cingles i altres orografies desgastades. Giscs, ensordidors, esmorteïts te penses tu quan arrugues les teves mans en els llençols perquè no vols que ens sentin els veïns. 
Dorms, morta, pensant que queda un mes fins que te solqui nous caminois, dispersos, perversos, que facin olor de bucle.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

El noranta-sis

Havia sentit parlar tantes vegades d'allò que al final m'ho vaig apuntar en la llibreta de tasques pendents. Al cap de setmana li ho proposaria a la meua núvia. 
Arribat el moment, la meua parella hi va accedir, però després d'una estona, estiguérem d'acord en tornar a les tècniques "tradicionals", aquella postura ens resultava incòmoda i insatisfactòria. La meua propensió als balls de números m’havia jugat una mala passada.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Secret

Quan miro la mar sempre em recorda a tu, aquella nit, aquella pomada a la que vas convidar-me a sa platja quan la lluna ens va embolcallar.
Estava ansiosa, feia temps que esperava que em demanessis per estar a soles, que et llancessis a mi, sentir dels teus llavis paraules tendres... 
Potser va ser més barroer, però es vaivé de ses ones em recorden es teu moviment sobre meu.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Ganga

-Si?... Hola, Anna!... 69 dius?... No et preocupis, segur que a l’Adrià li sembla bé... Si, a casa, demà  a les set?… Si no he arribat  comenceu  sense  mi.  Bessets!
Adrià,  assegut al sofà,  deixà  la lectura,  l'interès  per  la conversa  creixia. Un 69 a casa?  Què farà l'Anna mentres?... Què farà la meva dona?... s'excità.
-Qui era?, preguntà  Adrià. 
-L'Anna que vol vendre'ns  una "Thermomix" per 69 euros!!

dissabte, 24 d’octubre del 2015

L'atzar?

Havien arribat de nit. No es coneixien però coincidien en l’hotel menys publicitat d’aquells indrets. Ja era casualitat!
Van baixar a prendre un cafè a la mateixa hora.
Intentaven dissimular la solitud darrere d’una tassa fumejant i  el periòdic del dia.
Es miraven furtivament i somreien imaginant com serien els seus cossos atrapats per la passió.
Ella va donar el pas... va anotar en un paper: 
T’espere... habitació 69.

divendres, 23 d’octubre del 2015

Proposicions

Darrerament havien descobert que els accelerava molt escriure's marranades pel xat a l'ordinador. Ell, abans de sortir de la feina, escalfava motors de cara a la nit.
(Pep) Qui és la porca que voldrà mossegades al cul després de sopar?
(Joana) Jo no sóc
(Pep) i que li llepi els mugrons ben a poc a poc...
(Joana) la mama. M'ha deixat el portàtil per fer un treball de l'escola.

dijous, 22 d’octubre del 2015

Pizzeria de les muralles

T'espero.
A la "Pizzéria des remparts".
Sí.
Ho has entès bé.
Queda una mica lluny, ho sé.
Però ens cal recuperar la baula perduda.
La llarga escala dins del túnel que puja al castell. Els besos.
Les grottes, la plaça, les muralles, el riu.
Els riures.
La pizza calzone perfecta.
I la nit inoblidable.
A l'Auberge du Cèdre, habitació 69, quan era un hotel que no tenia 69 cambres. 

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Comerç de proximitat

—Reina, no cal que busquis més, no en trobaràs cap altra de més grossa i més ferma que la meva.
—Vostè és un penques! Però què s’ha cregut? Quina barra que té...
—Bé, jo estava parlant de la mongeta tendra, però si està més interessada en la barra, també en podem parlar.
—També la ven a tant el quilo? 
—No, més aviat a pams... i gratuïta que li deixo!

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Demà

Era un dia de festa, els carrers eren plens de gent. El va veure d'un tros lluny. Ell anava amb una colla de gent, ella també. Tenien una feina important a fer. 
Li va escriure un whatsapp. "Et tinc tant a prop que gairebé podria fer-te un petó". Ell va mirar el mòbil, després va aixecar el cap i va escriure ràpidament: demà, si tu vols, a quina hora?

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Almosta de petons

Almosta de petons, recull l'ànima que s'ha fet líquida i la solidifica en el sexe que et plora. Un dit recorre els lligams de les llàgrimes amb tu, i crea mapes del cos que enyora el picant. Fat, l'àpat desmenjat, el plat sense decoració, o el grill de la patata sense ganivet, o les calces en un aparador.

Et recito, però no conforta la penitència que m'imposo a l'acabar.

Cantireta​

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Diagnòstic

Aviam senyoreta, ja tinc el seu diagnòstic: Un pinçament dorsal. Entenc que li faci mal, aquests esforços, a la nostra edat, es fan sentir. Feia molt de temps que no veia una lesió com la seva. Em relata tot de posicions forçades, complicades de realitzar, fins i tot, acrobàtiques. Entenc els seus objectius, és tot un plaer per als sentits, però de bolets, també en pot trobar al mercat.

dissabte, 17 d’octubre del 2015

Relació espacial

Corria l'any 69. Quan van tornar, de seguida vaig entendre que havien compartit una experiència molt intensa que canviaria per sempre la relació entre ells. Vaig haver de suportar durant tres dies les miradetes intenses, els somriures extàtics i els gestos de complicitat que es feien en Buzz i el Neil. Literalment, no sabia on ficar-me per no fer nosa. En l'espai reduït de l'Apol·lo XI, tres érem multitud.

divendres, 16 d’octubre del 2015

Llagrimeig

T'he escollit perquè m'has semblat la més guapa i llustrosa.
Amb les meves mans maldestres et vaig despullant, mentre penso que això amb un pim-pam estarà fet.
De cop i volta el teu perfum em penetra i em provoca un llagrimeig que no em deixa continuar. 
De res han servit les lliçons didàctiques d'Internet, amb imatges gràfiques, sota el títol: «Les 69 maneres de pelar una ceba sense plorar».

dijous, 15 d’octubre del 2015

Obesos

No triguen gaire a abraçar-se, a petonejar-se i a despullar-se amb fúria i desesperació. Quan es llancen al llit comproven que els seus petons i els seus sexes s’allunyen pel volum dels seus abdomens. En Ramon gira cent vuitanta  graus sobre la panxa, enfonsa el seu cap en el sexe de la seva parella i tots dos queden acomodats per gaudir d’un plaer que s’escampa per tot el dormitori.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Metro eròtic

La jove arriba corrent al darrer metro i al fons del vagó veu el noi amb qui coqueteja des de fa uns quants dissabtes. S’insinuen, es desitgen i somriuen en un gran ritual d’aparellament. El vagó s’ha anat buidant fins que resten sols. S’apropen, es besen, es busquen tots els racons corporals més recòndits i somiats i...
- Senyoreta – diu el revisor – ja hem arribat al final del trajecte.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Art

Enganxada al teu sexe, tu més excitat que mai xisclaves tant com jo, un i altre cop ens exigíem més intentant conèixer-nos i complementar-nos. Dins la nostra cambra un i altre cop entraves entre les meves cames, em mossegaves les orelles, i jo et deia: com m’agrada, i així ens passaven les hores, jo llepant el teu cos, tot tu, tu llepant-me a mi inventant noves postures,  un art.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Mai és tard

Vaig decidir-me un dia d’estiu. Decididament vaig venir a casa teva, i sols la teva presència em va xopar, sota l’excitació ens vàrem llençar al llit traient-nos-ho tot, i llepar-nos la pell ens urgia sentir-nos després de tant de temps, i amarats de suor xisclàvem al sentir cada orgasme, els veïns dels costat picaven les parets, i nosaltres seguíem xisclant, desconeixia el que era el sexe fins aquell moment.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

L'acord

"El termini s’acabava l’endemà, s’ho jugaven tot a una carta perquè el procés arribés a bon port: o caixa o faixa. Eren els dos millors negociadors de cada bàndol, estava a les seves mans; la nit seria llarga. Però el que no s’esperava el President era trobar-se’ls al matí dormint abraçats i nus sobre la taula de reunió. Saltava a la vista que, finalment, havien arribat a un acord."

dissabte, 10 d’octubre del 2015

Maniobra evasiva

"A la Panadella”. Rere seu no hi ha cap ventricle que l'astori per a fer la maniobra. Davant seu un cor gris va pujant la cama, a mitja velocitat, i sembla que el conreu  tingui ànsia per morir-se a mig acomplir el cos. Redueix la marxa fins a la mort del desig. Sospira. Al seu voltant, una munió de cossos amb els vidres glaçats, i tres consonants frigorífiques."Aplana, engega...marxem...”

divendres, 9 d’octubre del 2015

Rècord Guiness

L’auditor encarregat de certificar el rècord està nerviós i acalorat, perquè tot i que porta 10 anys treballant com a notari per l’associació de Records Guiness i ha vist pràcticament de tot, aquesta es la primera vegada que és troba en una situació tan animada i pujada de to, per dir-ho d’alguna manera. El rècord a batre consteix en un 69 múltiple encadenant en cercle tancat a 69 participants.

dijous, 8 d’octubre del 2015

Big Bang

Aquella tarda de migdiada allargada i florida Adam i Eva es van fer un petó que va abastar les dimensions primordials: l'espai d'un prat infinit i tot el temps que volguessin els llavis per recórrer la superfície dels cossos desitjats fins trobar el principi absolut de l'univers. 
Malgrat que per ells aquell petó va ser com un goig diví, mai no se'ls va perdonar la gosadia. Però continuem, no?

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Un 135

A veure Pere  si tens el piulador aquell del 100 i escaig caràcters..... per esbravar-te , ja saps que jo no piulo pas i jo sóc més de postejar i em calen moltes paraules per fer i dir, ara em  dius que només vols que faci un  seixanta-nou ..... 
Home! vols dir que fem un 69 i quedem capiculats?  que no en tens prou de  que fem  un cent-trenta-cinc?

dimarts, 6 d’octubre del 2015

Enmig dels vapors

Marc es desvestia lentament a punt d'entrar a la sauna després d'un dia d'escalada lliure amb Clara. La jornada li havia ofert una imatge vívida: Clara arrapant-se a la paret i movent-se sigil·losament amb una estranya elasticitat. Era talment un cos dansant damunt la pedra. Marc va entrar en calor i enmig dels vapors es va apropar a Clara per trobar uns ulls que brillaven amb una mirada felina.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Aromes

Guardar el cos abans dels freds. Cobrir-lo de fulles i així preservar-lo dels indiscrets. Fer-se un jaç prop seu i esperar. Quan apunti la flaire desficiosa de la tardor, descloure cos i abillament per a fer-ne reïna, i ruixar-se cada dia amb aquesta aroma per recordar l’escalf de temps passats. 
Guardem motius que adobin  camins de records, amb ells, podrem  trobar allò que esvera i remou el nostre interior.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Aniversari

Demà passat en faig seixanta-nou.  Avui quan hi pensava se m’ha dibuixat un somriure sorneguer i entremaliat, mentre escalfava el suquet de peix que vaig cuinar ahir.
Quan ha arribat la colla pessigolla de fills i néts, en Pere els ho ha recordat:
La mare, demà passat en fa seixanta-nou! 
M’ha mirat amb un posat tan llaminer i dolç, que ha fet somriure i riure als quatre fills.

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Disquisicions

-El dia que ja no se m’aixequi, preferiré morir-me.
El Jaume ho afirmava convençut. Als 65 anys assegurava que encara “ho feia” cada dia.
Fins que un càncer de pròstata el va deixar impotent. I es va morir.
Jo també tinc la mateixa malaltia. He aprés a fer l’amor amb el cor. Sóc infinitament més ric que abans. I estic viu. 
Avui és el meu aniversari: en faig 69. 

divendres, 2 d’octubre del 2015

Loteria

Havien dit que en aquell poble normalment tocava. La gent hi anava expressament a comprar números per provar sort.
De cap manera  trobava  cap lloc on  comprar-los, al ser mascle, li va costar molt preguntar-ho, però al final ho va fer.
-Escolta’m guapa, saps on puc comprar algun número?
-Si, però si tu fas de 6 jo seré el 9. Segur que et tocarà.
-Reintegraments?
-I premi doble. 
-Compro.

dijous, 1 d’octubre del 2015

Bus

El 69 anava de gom a gom. La noia va notar, quan l’home l’arrambava, un “bulto” sospitós que es clavava un pam més avall de l’esquena.
Molesta,  però educada, digué:
-Vigili,  senyor, m’està clavant el seu mòbil
- Senyoreta, va errada, no és pas el meu mòbil. És el meu fixe.
Aquí va ser quan ella li va clavar plantofada i es va muntar un sidral de ca l’ample.

dimarts, 29 de setembre del 2015

Incontinència

La Bea accelera el pas.
    - Albert, no aguanto més, tinc una urgència, necessito un lavabo!
    - En aquest carrer n’hi ha un de públic, al número 69.
Ella entra a corre-cuita. L’Albert es repenja a la paret per esperar-la.
   - Ja t’he avisat que és una urgència - diu ella estirant-lo pel cinturó dels pantalons. 
Mentre la Bea es descorda, ell amb l’esquena tanca la porta rere seu.

dilluns, 28 de setembre del 2015

No els havia d'haver fet cas

El pare, que era l’idealista, em va recomanar que estudiés econòmiques. Símbols, números i gràfiques que trempaven, amunt, tibades. I el professor amb la teoria del joc.
Jo, que volia ser filòsofa, ho mesclava tot: joc, corbes, xifres i utopies. 
Però la mare, que era la pràctica, em va recomanar: no et posis res a la boca que vingui d’un desconegut. I sempre més vaig comptar saltant-me el 69.

diumenge, 27 de setembre del 2015

En quedaren 68

Embogit de set,  debilitat per la fam, amb la ment ennuvolada, fixà la mirada en els blaus de l’horitzó d’aquella immensa mar  i es llançà a l’aigua.
Era un miratge més, com els que sovint tenia en les llargues travesses de l’inhòspit desert de seu país, del que venia fugint.
I aquest darrer miratge se l’empassà. 
Una vegada més, un somni, un clam  d’una vida millor, es feu trencadís.

dissabte, 26 de setembre del 2015

Desig

El desig del teu sexe
arbora la meva boca.
Amb tots els sentits, el plaer
creix en sensacions
que intenten dibuixar-te-les.
Mentre, a les mans, tèbia,
d'una humitat goluda,
la meua llengua s'omple
i et trobo els llavis
i et solquen el cos,
les pigues que marquen
les fites que
segueixen dreceres.
Faig i refaig viaranys
damunt la teua pell suada,
el frec dels teus mugrons, 
dolços i durs. 


Adaptació de la Cantireta del poema que va fer el Barbollaire. Com podeu veure una obra mestre que es pot llegir al revés.

divendres, 25 de setembre del 2015

69

Tot anava bé fins que arribarem a la caixa forta del Banc del Carrer Kamasutra. La contrasenya semblava una mica més senzilla del què havíem calculat. Sabíem que el director del banc era aficionat a lastrologia, de signe Cranc i contradictori. El codi estava apuntat al fons dun llenç: 3 vegades 3 i un 9 voltat al davant. En dobrir-la ens vam trobar una ampolla de whisky Vat 69. 

Llavis

El frec dels teus mugrons, durs i dolços,

damunt la meva pell suada.
Faig i refaig viaranys i 
dreceres seguint 
les fites que 
marquen
les pigues que 
et solquen el cos. 
Et trobo els llavis i, la 
meva llengua s’omple 
d’una humitat goluda 
i tèbia mentre les mans 
intenten dibuixar-te les 
sensacions que creixen 
tot sentint el plaer amb 
que, la teva boca, arbora 
el desig del meu sexe.



Miquel Àngel Vich (Barbollaire)

dijous, 24 de setembre del 2015

69, políticament correcte?

Estava obsessionat, ho sabia.
El càrrec de diputat demanava un esforç i ell estava preparat.
Havia d’aconseguir 69 vots i sabia que aquest era el seu número.
Va començar per la presidenta, i va anar baixant fins a la portera.
Tenia 69 vots i a la llengua el gust de les 69 senyores que visità en un dia.
Un vot és un vot! Ho pensa repetir. 
Ja era diputat!