Quan miro
la mar sempre em recorda a tu, aquella nit, aquella pomada a la que vas
convidar-me a sa platja quan la lluna ens va embolcallar.
Estava
ansiosa, feia temps que esperava que em demanessis per estar a soles, que et
llancessis a mi, sentir dels teus llavis paraules tendres...
Potser va
ser més barroer, però es vaivé de ses ones em recorden es teu moviment sobre
meu.
Ara sabem un secret que guarden ses ones. Amb llum de lluna.
ResponEliminaEl vaivé de les ones sempre és seductor, en aquest cas més, amaga secrets...
ResponEliminaLes ones, sempre suggerens...
ResponElimina:-) Tan teu....
ResponEliminaUn petó, dolça!