La
vetllada havia estat perfecte, sopar, espelmes, somriures i anècdotes, omplien
el desig.
Estirats
al sofà, sense llums, va començar el joc de tocar, despullar i gemegar. A ell
ja li havien llevat tota la roba.
Ella
conservava tot el vestit, ell no deixava de repassar-li l’esquena. Fins
que va obrir desesperat el llum....preguntant:
-On coi és
la cremallera?
-De Venus
a les llunes de Júpiter
-Ho
trobaré, crec.
Una cremallera molt galàctica...
ResponEliminaA veure si ho troba...
ResponEliminaUna espelmeta hagués ajudat una mica o ... no. ;)
ResponElimina