SÓC FELIÇ QUAN PUC POSAR EL VOSTRE NOM EN AQUEST ESPAI

dimarts, 29 de setembre del 2015

Incontinència

La Bea accelera el pas.
    - Albert, no aguanto més, tinc una urgència, necessito un lavabo!
    - En aquest carrer n’hi ha un de públic, al número 69.
Ella entra a corre-cuita. L’Albert es repenja a la paret per esperar-la.
   - Ja t’he avisat que és una urgència - diu ella estirant-lo pel cinturó dels pantalons. 
Mentre la Bea es descorda, ell amb l’esquena tanca la porta rere seu.

dilluns, 28 de setembre del 2015

No els havia d'haver fet cas

El pare, que era l’idealista, em va recomanar que estudiés econòmiques. Símbols, números i gràfiques que trempaven, amunt, tibades. I el professor amb la teoria del joc.
Jo, que volia ser filòsofa, ho mesclava tot: joc, corbes, xifres i utopies. 
Però la mare, que era la pràctica, em va recomanar: no et posis res a la boca que vingui d’un desconegut. I sempre més vaig comptar saltant-me el 69.

diumenge, 27 de setembre del 2015

En quedaren 68

Embogit de set,  debilitat per la fam, amb la ment ennuvolada, fixà la mirada en els blaus de l’horitzó d’aquella immensa mar  i es llançà a l’aigua.
Era un miratge més, com els que sovint tenia en les llargues travesses de l’inhòspit desert de seu país, del que venia fugint.
I aquest darrer miratge se l’empassà. 
Una vegada més, un somni, un clam  d’una vida millor, es feu trencadís.

dissabte, 26 de setembre del 2015

Desig

El desig del teu sexe
arbora la meva boca.
Amb tots els sentits, el plaer
creix en sensacions
que intenten dibuixar-te-les.
Mentre, a les mans, tèbia,
d'una humitat goluda,
la meua llengua s'omple
i et trobo els llavis
i et solquen el cos,
les pigues que marquen
les fites que
segueixen dreceres.
Faig i refaig viaranys
damunt la teua pell suada,
el frec dels teus mugrons, 
dolços i durs. 


Adaptació de la Cantireta del poema que va fer el Barbollaire. Com podeu veure una obra mestre que es pot llegir al revés.

divendres, 25 de setembre del 2015

69

Tot anava bé fins que arribarem a la caixa forta del Banc del Carrer Kamasutra. La contrasenya semblava una mica més senzilla del què havíem calculat. Sabíem que el director del banc era aficionat a lastrologia, de signe Cranc i contradictori. El codi estava apuntat al fons dun llenç: 3 vegades 3 i un 9 voltat al davant. En dobrir-la ens vam trobar una ampolla de whisky Vat 69. 

Llavis

El frec dels teus mugrons, durs i dolços,

damunt la meva pell suada.
Faig i refaig viaranys i 
dreceres seguint 
les fites que 
marquen
les pigues que 
et solquen el cos. 
Et trobo els llavis i, la 
meva llengua s’omple 
d’una humitat goluda 
i tèbia mentre les mans 
intenten dibuixar-te les 
sensacions que creixen 
tot sentint el plaer amb 
que, la teva boca, arbora 
el desig del meu sexe.



Miquel Àngel Vich (Barbollaire)

dijous, 24 de setembre del 2015

69, políticament correcte?

Estava obsessionat, ho sabia.
El càrrec de diputat demanava un esforç i ell estava preparat.
Havia d’aconseguir 69 vots i sabia que aquest era el seu número.
Va començar per la presidenta, i va anar baixant fins a la portera.
Tenia 69 vots i a la llengua el gust de les 69 senyores que visità en un dia.
Un vot és un vot! Ho pensa repetir. 
Ja era diputat!

Doble 69

Xat, conversa, somriures, picardies, dies. Quedem?, ensurt!
D’acord, sí, quedem! Però has de saber que farem un doble 69. Doble?, ve algú més?, no, jo solet!
Excitació.
Quan apareix, ensurt! És un avi! Té 69.
No el vols decebre, anem va, fem-ho. Amb el llum apagat.
Estirats, sents un clec, llavors comença el 69. S’ha tret les dents!, el millor 69 de la teva vida.
Doble, ben cert!
Tornem-hi.

dimecres, 23 de setembre del 2015

Pressa

-         69? – pregunta ell esperançat...
-         Noi, si que apuntes amunt!
-         Amunt, dius? però si és no res, caldria molt més que això!
-         Ei! Que jo sóc molt normaleta i prefereixo que les coses vinguin per elles mateixes. Cal començar amb un 69, de sobte i dir-me que cal molt més 
-         Però de què parles? Jo només preguntava si havíem arribat als 69 diputats al Parlament...

El 6 i el 9

Li agradava acabar les converses dels mails amb caretes utilitzant lletres, signes i números. Sobretot li agradava utilitzar els números. Els seus preferits eren el 6 i el 9. Mirant a un costat quedava una mica trist (6_6 ), mirant a l’altre somiador (9_9) o potser una mica murri. Hauria volgut que hi hagués més números expressius, però no, i els totalment rodons semblaven una mica carallots. (0_0) (o_o)

dimarts, 22 de setembre del 2015

el ying i el yang

Ella feia estona que s’ho mirava embadalida, ell alternava les mirades entre el quadre que acabaven de penjar a la seva habitació i la seva dona. La imatge representava el  Yin i el Yang, però ell només hi podia veure un 69. Ella va posar-li la mà sobre la cuixa tot dient “No et dona pau?”. Doncs no, a ell només li feia venir ganes de tirar-se-li a sobre.

Aquestes criatures

-La nena ens va enxampar l’altra nit mentre ho fèiem. Va obrir la porta de l’habitació sense trucar i ens va dir: No puc dormir! Després, mirant-nos amb els ulls esbatanats  va preguntar: Mama, què fas, al revés?
-I com va reaccionar, el teu home?
-Molt malament. Va ser el primer que li va explicar la nena, quan va arribar l’endemà de viatge. I ara vol que ens divorciem... 

dilluns, 21 de setembre del 2015

De perfil

Aquesta foto em trastorna: ets selfie de somni humit, la galta em crida des de l'altra banda del llit. El teu ull em fita. Sí a tot...sí, amor, sí, vine...que el muscle de la teua espatlla trobi la flonjor del pit dret, i amb la mà estesa abastis les planúries del sexe encès. Treu-te la samarreta. No facis ganyotes, no calibris la distància, ets a 69 mm de mi. 

Estances

Es trobaren al bar i, ansiosos, cap a un hotel. Pagà ell, i mentre es mirava la porta que donava a les habitacions, s’obriren les portes davant seu, i ell al seu escot, i es tancaren cortines, i s’escurçà terriblement la faldilla. La remor d’ocells s’estengué per tota la casa, mentre a la seua memòria aquell moment sublim no l’estremia tant com l’aparell del DIU furgant-li la vida privada.

diumenge, 20 de setembre del 2015

A la consulta

-         Què em passa, doctor?
-         És una reacció al·lèrgica a cert tipus de fluït. Ha estat exposada a cert tipus de fluït, últimament?
-         Bé, sí, abans d’ahir...
-         Era un fluït de classe C.
-         Classe C?
-         Corrosiu.
-         M’està espantant. Hi ha remei, doctor?
-         Sí, exposar-la immediatament a un fluït de classe A = Agradós.
-         Però vol dir que...? 
-         En sóc especialista.

dissabte, 19 de setembre del 2015

Maleïda anyada!

Maleïda anyada! Sempre m’havia marcat ser del 69. L’erotisme d’aquest número anava amb mi del matí al vespre. I per si no n’hi hagués prou també era cranc. . Això encara em marcava amb més força. La conjunció del 6 i el 9 també eren el símbol del meu signe zodiacal. El millor no es veia però a primera vista. Arribada l’hora H em convertia en una autèntica lleona

Laura T Marcel

Joc de nens

La Neus dubtà, però esbufegant obeí a en Marc, que prèviament s’havia estudiat la postura escollida. Posà la cama i el braç on l’indicava, però li vingué una rampa al peu i acabà deixant-se caure a sobre d’ell. Tot i el dolor, li vingué un atac de riure: ella que de petita havia estat una fletxa jugant al Twister, ara se les veia magres practicant aquell Kamasutra de pacotilla.

divendres, 18 de setembre del 2015

Coits imperfectes

- T’avorreixo? 
S’havia evadit en ple polvo e inconscientment havia badallat mentre feien l’amor. Ell encara era dins seu, aturat, i se la mirava interrogant, mentre ella buscava ràpidament una resposta per alleugerir l’ofensa. Somrigué i el besà intensament, i ell va seguir-li la veta. Quan acabaren li tirà per cara el poc interès; ella li recordà el dia que l’havia enganxat mirant el futbol. Poca brega, s’adormiren abraçats.

dijous, 17 de setembre del 2015

Costarà....

En l'habitació de l'hotel, la parella ha tingut la seua primera nit de sexe. Ja fa temps que ha clarejat, però encara són desperts.
—Saps què? Em fa molta vergonya dir-t'ho, però com que tu no m'ho proposes, ho faré jo. M'agradaria que férem el seixanta-nou. No voldria quedar-me’n amb les ganes. 
—A mi també m'agradaria, però crec que hauríem d'esmorzar abans. Jo, des del segon que vaig fatal.

dimecres, 16 de setembre del 2015

La rutina

Aquests maleïts cotxes de dues portes, els carrega el diable. Va acomodar aquella senyora gran al costat del volant, on habitualment seia altre persona, que ara ocupava el seient posterior.
Una hora de conducció al capvespre, va fer aparèixer  la rutina  de posar una mà damunt la seva cuixa. 
Ara no sé de què es va adonar primer, si de l’errada o de com agafaven distància els genolls d’ella.

Siset

- Ei! Siset! Vols que fem un 69?                                            
- D'acord, però no t'acostis tant, i no em miris així.                                 - I quina gràcia té, un 69 rígid i tibat?  Ens avorriríem com números d'una guia telefònica...
- No et facis il•lusions, estimat Nou, un 69 de xifres no és mai gaire divertit. 
- Et falta imaginació, amic Siset, si les persones imiten les xifres... Nosaltres imitarem les persones.

dimarts, 15 de setembre del 2015

L'assassí

Com tot bon assassí en sèrie de certa categoria, es tracta d’una persona metòdica i obsessiva, la seva obsessió està centrada amb el número 69, per aquest motiu sempre trosseja les seves víctimes en 69 parts, per això la premsa, sempre tan original, l’ha batejat com l’assassí del 69. De moment porta esquarterades a 52 persones sense haver sigut atrapat per la polícia, aconseguirà arribar al seu número fetixe?

dilluns, 14 de setembre del 2015

Vols fer-ho?

M'ha despatxat  Estàvem fent un piscolabis amb la dona i la Júlia, sa germana, quan parlant, la Júlia em diu estàs depre? Una mica, Júlia  i respon: Fem un altre 69? t'animaràs. PLAS! Els dits de la  dona han petat a la cara de la Júlia. Ets una fresca! i a tu, no et vull veure més..... El GR69 es la ruta que faig amb bici, l'ha faltat dir...

Fem un 69

- Fem un 69?
- Ara? Dona... som poc abans de dinar
- Sí, em ve de gust, va dir picant-li l'ullet, i segur que a tu també que et conec de fa temps.
-Si m'ho dius així... Au, anem-hi!
Agafant-se de les mans, van anar al restaurant de sempre i es van demanar el Plat 69, el favorit de tots dos, no importava el moment. Importava el desig.

diumenge, 13 de setembre del 2015

Demà ho fem

Trucada,  demà vinc per el 69. Vermella, qui era?, però noi, es va excitar, un desconegut volia el 69 amb ella i ella, va acceptar.
La cita a les 7, matiner, va pensar.
Ella va decidir que seria atrevida, el va esperar nua, del tot. Repenjada a la taula del despatx.
Ell entra,  mira, i tartamudeja quan li diu: vinc a arreglar la impressora, dóna l’error 69
Plaf! 
Desmai…

L'endemà de la diada

El Joan i l’Eulàlia no se separen en tota la diada.
Tornant de la Meridiana van al concert de l’Elèctrica Dharma i altres grups.
 De matinada, quan tothom marxa estan rendits de tant saltar i ballar.
    - Ens estirem a l’herba? - proposa el Joan.
    - És una mica humida, oi? - somriu l’Eulàlia...
    - Les banderes ens serviran de màrfegues, els estels de coixí. 
Al matí, obliden recollir-les.

dissabte, 12 de setembre del 2015

L'amor és una loteria

Ja no festejo amb la dependenta de l’administració de loteria. Era una xicota maca però la relació no avançava. No la treies d’allò de sempre, era tan antiquada que resultava fins i tot primitiva. 
Ara surto amb la noia de l’estanc que és tota una altra cosa. Només cal que us digui que no fa ni una setmana que estem junts i ja m’ha proposat de fer un trio. 

Trio & 69

La parella, gens avesada a aquests temes, escoltava astorada mentre el conseller matrimonial els recomanava que experimentessin sense por i els parlava de joguines, postures i pràctiques sexuals que els resultaven totalment desconegudes. 
Quan l’expert acabà es feu un silenci tens, fins que la dona s’atreví a parlar: Puc avenir-me a això del trio,  doctor, però del seixanta-nou ni parlar-ne. De cap manera vull tenir tanta gent per casa!!


dijous, 10 de setembre del 2015

Una abraçada

El sis estava molt trist perquè estava sol i volia un amic. Però els números que tenia a la vora no li agradaven, tots eren massa estirats.
També hi havia el nou, que tenia el mateix problema, però no es coneixien. Una nit, es van trobar i va ser amor a primera  vista. 
S’abraçaren ben fort i va sortir el 69..Quin goig ben arraulidets! Havien fet un número màgic.

Planta 69

L’Elisabeth i el Jimmy es dirigeixen a l’ascensor d’un gratacels de Manhattan.
Estan sols. En Jimmy prem el botó 69.
Pugen a tota velocitat. De sobte se sent un soroll molt fort i l’aparell s’atura. Es miren.
    - Què deu passar? - pregunta ella. 
- Em sembla que en tenim per estona. Tinc una idea per a que el temps se’ns faci més curt - diu ell fent-li l’ullet...

Amorita

Ens trobem a la Carretera Federal 69, al quilòmetre 269 de Sant Luis Potosí? Bonica coincidència.  Menjarem  aguacate en rajas, cueritos y chiles jalapeños Divendres vinent, dia 11,  serà lluna plena i udolarà d’alegria el llop més dolç.
Només veure’t arribar amb la pick-up, serà el millor preludi d’una nit sense precedents. Recordes la darrera vegada?
Celebrarem la diada, en la distància, d’una manera ben especial.

Francesc (àlias Panchito)

Perquè canviar?

Sempre havia treballat a la Companyia de Transports Municipals com a conductor de la línia 69.
Era un itinerari de circumval·lació, sempre donant voltes pels mateixos carrers, però ell era feliç, mai canviaria la seva ruta per cap altra.
Acabada la feina tornava a casa, sopava i ben aviat anava al llit. Allí continuava insistint amb el número 69.  
Deformació professional. Però la seva dona gairebé mai es queixava.

Un bon començament

Estava il·lusionat, estava segur que era una bona pensada per acabar amb aquesta mala època que passava de conflictes, mal rotllos i sequeres.  S’imaginava que aquest seria un bon lloc. Un bon lloc com a inici d’una nova època. Tot just faltaven dos dies per l’esdeveniment i estava nerviós, amb aquells neguit deliciós per l’espera. No li podia fallar res. Era  un cop segur. S’havia apuntat al tram 69.

On the road

Segons el GPS, aquell és el lloc de la cita. No sembla pas massa adient, no hi ha manera de canviar de sentit ni de desviar-se. “Fot-li ben endins, no dubtis, endavant, sense por!!!”, se sent una veu que crida com si estesin en un concert de heavy metal. La cigala mascle busca la xicota. Diu que han quedat sota el senyal de la C-14, just al km 69. 

dimecres, 9 de setembre del 2015

El 74

- Fem un 74?
- Què dius??
- És que sempre fem el mateix numeret.
- Numeret? Te’n fots o què?
- Que no. Només dic que fem un 74. Per variar, un número quadrat.
- Tu sí que ets quadrada!
- El quadrat ets tu, jo només li he sumat 5 al numeret, els anys de parella! 
- Quadrat jo? Vols un número rodó? Què tal un 00?

La gana

Aquella engruna de pa, diària, rutinària, servil, no li apaivagava la fam que l'aturava. Les notícies d'altres amants el fastiguejaven. No era pas aquell el tracte que volia. Ell somiava petons dolços, puntes de llengua, una amanida de mugrons tibants i les mels de l'entrecuix per assaborir llargament fins la sacietat. Descomptar molles. 
Tot atipa, però el gust que t'apunten és el que alimenta el desig d'un altre àpat.

El seixanta-nou

Després de molta insistència ha accedit a fer un seixanta-nou. Des de la rotunda negativa quan li ho van proposar, va haver tot un procés de convenciment de que la seua postura no era més que fruit d'una educació deficient i que havia d’adaptar-se als nous temps. La satisfacció ha estat tanta que sense perdre temps, tot envalentit, torna a agafar el retolador i ho intenta amb el setanta.