Solcs,
dreçats amb una arada molla que te la posaré forta fins que eixampli forats.
Cops, desmesurats, descompassats, amb què te repassaré cingles i altres
orografies desgastades. Giscs, ensordidors, esmorteïts te penses tu quan
arrugues les teves mans en els llençols perquè no vols que ens sentin els
veïns.
Dorms, morta, pensant que queda un mes fins que te solqui nous caminois,
dispersos, perversos, que facin olor de bucle.
Paisatges metafòrics. Gestos poètics.
ResponEliminaInsuperable...
ResponElimina;-)