Guardar el cos abans dels freds. Cobrir-lo de fulles i així preservar-lo
dels indiscrets. Fer-se un jaç prop seu i esperar. Quan apunti la flaire
desficiosa de la tardor, descloure cos i abillament per a fer-ne reïna, i
ruixar-se cada dia amb aquesta aroma per recordar l’escalf de temps passats.
Guardem motius que adobin camins de records,
amb ells, podrem trobar allò que esvera
i remou el nostre interior.
(de "Les fulles seques" de Guimerà)
ResponElimina"I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Preciós... gràcies...
EliminaUn flascó d'aromes Eros-69...
ResponEliminaOn el venen? Jo en vull un...a veure si es fa realitat el somni.
EliminaCamins que adobin... Aquests fan molta falta...
ResponEliminaEl substrat de l'amor.
Elimina