SÓC FELIÇ QUAN PUC POSAR EL VOSTRE NOM EN AQUEST ESPAI

divendres, 25 de setembre de 2015

Llavis

El frec dels teus mugrons, durs i dolços,

damunt la meva pell suada.
Faig i refaig viaranys i 
dreceres seguint 
les fites que 
marquen
les pigues que 
et solquen el cos. 
Et trobo els llavis i, la 
meva llengua s’omple 
d’una humitat goluda 
i tèbia mentre les mans 
intenten dibuixar-te les 
sensacions que creixen 
tot sentint el plaer amb 
que, la teva boca, arbora 
el desig del meu sexe.



Miquel Àngel Vich (Barbollaire)

2 comentaris:

  1. S'ha empetitit la lletra del darrer vers per efecte de la humitat bucal?

    ;-)

    ResponElimina
  2. I jo trobo que més aviat hauria de créixer, amb l'escalforeta i la humitat i no pas empetitir-se...

    Aix... perdoneu ... eh? aquesta cantireta m'ha fet perdre la compostura... he, he, he,

    ResponElimina