SÓC FELIÇ QUAN PUC POSAR EL VOSTRE NOM EN AQUEST ESPAI

dilluns, 21 de setembre de 2015

Estances

Es trobaren al bar i, ansiosos, cap a un hotel. Pagà ell, i mentre es mirava la porta que donava a les habitacions, s’obriren les portes davant seu, i ell al seu escot, i es tancaren cortines, i s’escurçà terriblement la faldilla. La remor d’ocells s’estengué per tota la casa, mentre a la seua memòria aquell moment sublim no l’estremia tant com l’aparell del DIU furgant-li la vida privada.

2 comentaris:

  1. Fins els ocells hi refilaven i era un 69 musical...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els estampats del vestit d'ella hi ajudaven (i els de la roba interior)

      ;)

      Elimina