SÓC FELIÇ QUAN PUC POSAR EL VOSTRE NOM EN AQUEST ESPAI

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Esquitx


Esquitx és la paraula que més llep quan de cop i volta m’estimes amb
convulsions perquè saps que vull sentir aquestes paraules. Dius que
m’estimes i sé que és per a un instant i més m’estimaries si t’ho deixàs fer pel cul. Però jo te vull besar amb la llengua viscosa de semen perquè és part de tu i me vull sentir estimada i tu ja no m’estimes més.

divendres, 30 d’octubre de 2015

On és?

La vetllada havia estat perfecte, sopar, espelmes, somriures i anècdotes, omplien el desig.
Estirats al sofà, sense llums, va començar el joc de tocar, despullar i gemegar. A ell ja li havien llevat tota la roba.
Ella conservava tot el  vestit,  ell no deixava de repassar-li l’esquena. Fins que va obrir desesperat el llum....preguntant:
-On coi és la cremallera?
-De Venus a les llunes de Júpiter 
-Ho trobaré, crec.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Lipograma

No pots...no et deixo...si no en vols, ho podem...sí, respiro...et desitjo, molt...truco?... pot ser després?...circules...no, els que m'envies no puc...és com si et fes un petó intens...un cos i el meu, el que proves de dir-me...m'hi obligues?...error...què vols...gemego sense el so que més estimes...melic, i nus, i genoll...rebre què?...t'ho inventes!...vine...
"És mereixedor d'excel·lent però dic bé. Compleix les regles del joc, però no em subestimi. Vostè vol una A..."

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Bucle

   Solcs, dreçats amb una arada molla que te la posaré forta fins que eixampli forats. Cops, desmesurats, descompassats, amb què te repassaré cingles i altres orografies desgastades. Giscs, ensordidors, esmorteïts te penses tu quan arrugues les teves mans en els llençols perquè no vols que ens sentin els veïns. 
Dorms, morta, pensant que queda un mes fins que te solqui nous caminois, dispersos, perversos, que facin olor de bucle.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

El noranta-sis

Havia sentit parlar tantes vegades d'allò que al final m'ho vaig apuntar en la llibreta de tasques pendents. Al cap de setmana li ho proposaria a la meua núvia. 
Arribat el moment, la meua parella hi va accedir, però després d'una estona, estiguérem d'acord en tornar a les tècniques "tradicionals", aquella postura ens resultava incòmoda i insatisfactòria. La meua propensió als balls de números m’havia jugat una mala passada.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Secret

Quan miro la mar sempre em recorda a tu, aquella nit, aquella pomada a la que vas convidar-me a sa platja quan la lluna ens va embolcallar.
Estava ansiosa, feia temps que esperava que em demanessis per estar a soles, que et llancessis a mi, sentir dels teus llavis paraules tendres... 
Potser va ser més barroer, però es vaivé de ses ones em recorden es teu moviment sobre meu.

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Ganga

-Si?... Hola, Anna!... 69 dius?... No et preocupis, segur que a l’Adrià li sembla bé... Si, a casa, demà  a les set?… Si no he arribat  comenceu  sense  mi.  Bessets!
Adrià,  assegut al sofà,  deixà  la lectura,  l'interès  per  la conversa  creixia. Un 69 a casa?  Què farà l'Anna mentres?... Què farà la meva dona?... s'excità.
-Qui era?, preguntà  Adrià. 
-L'Anna que vol vendre'ns  una "Thermomix" per 69 euros!!

dissabte, 24 d’octubre de 2015

L'atzar?

Havien arribat de nit. No es coneixien però coincidien en l’hotel menys publicitat d’aquells indrets. Ja era casualitat!
Van baixar a prendre un cafè a la mateixa hora.
Intentaven dissimular la solitud darrere d’una tassa fumejant i  el periòdic del dia.
Es miraven furtivament i somreien imaginant com serien els seus cossos atrapats per la passió.
Ella va donar el pas... va anotar en un paper: 
T’espere... habitació 69.

divendres, 23 d’octubre de 2015

Proposicions

Darrerament havien descobert que els accelerava molt escriure's marranades pel xat a l'ordinador. Ell, abans de sortir de la feina, escalfava motors de cara a la nit.
(Pep) Qui és la porca que voldrà mossegades al cul després de sopar?
(Joana) Jo no sóc
(Pep) i que li llepi els mugrons ben a poc a poc...
(Joana) la mama. M'ha deixat el portàtil per fer un treball de l'escola.

dijous, 22 d’octubre de 2015

Pizzeria de les muralles

T'espero.
A la "Pizzéria des remparts".
Sí.
Ho has entès bé.
Queda una mica lluny, ho sé.
Però ens cal recuperar la baula perduda.
La llarga escala dins del túnel que puja al castell. Els besos.
Les grottes, la plaça, les muralles, el riu.
Els riures.
La pizza calzone perfecta.
I la nit inoblidable.
A l'Auberge du Cèdre, habitació 69, quan era un hotel que no tenia 69 cambres. 

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Comerç de proximitat

—Reina, no cal que busquis més, no en trobaràs cap altra de més grossa i més ferma que la meva.
—Vostè és un penques! Però què s’ha cregut? Quina barra que té...
—Bé, jo estava parlant de la mongeta tendra, però si està més interessada en la barra, també en podem parlar.
—També la ven a tant el quilo? 
—No, més aviat a pams... i gratuïta que li deixo!

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Demà

Era un dia de festa, els carrers eren plens de gent. El va veure d'un tros lluny. Ell anava amb una colla de gent, ella també. Tenien una feina important a fer. 
Li va escriure un whatsapp. "Et tinc tant a prop que gairebé podria fer-te un petó". Ell va mirar el mòbil, després va aixecar el cap i va escriure ràpidament: demà, si tu vols, a quina hora?

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Almosta de petons

Almosta de petons, recull l'ànima que s'ha fet líquida i la solidifica en el sexe que et plora. Un dit recorre els lligams de les llàgrimes amb tu, i crea mapes del cos que enyora el picant. Fat, l'àpat desmenjat, el plat sense decoració, o el grill de la patata sense ganivet, o les calces en un aparador.

Et recito, però no conforta la penitència que m'imposo a l'acabar.

Cantireta​

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Diagnòstic

Aviam senyoreta, ja tinc el seu diagnòstic: Un pinçament dorsal. Entenc que li faci mal, aquests esforços, a la nostra edat, es fan sentir. Feia molt de temps que no veia una lesió com la seva. Em relata tot de posicions forçades, complicades de realitzar, fins i tot, acrobàtiques. Entenc els seus objectius, és tot un plaer per als sentits, però de bolets, també en pot trobar al mercat.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Relació espacial

Corria l'any 69. Quan van tornar, de seguida vaig entendre que havien compartit una experiència molt intensa que canviaria per sempre la relació entre ells. Vaig haver de suportar durant tres dies les miradetes intenses, els somriures extàtics i els gestos de complicitat que es feien en Buzz i el Neil. Literalment, no sabia on ficar-me per no fer nosa. En l'espai reduït de l'Apol·lo XI, tres érem multitud.

divendres, 16 d’octubre de 2015

Llagrimeig

T'he escollit perquè m'has semblat la més guapa i llustrosa.
Amb les meves mans maldestres et vaig despullant, mentre penso que això amb un pim-pam estarà fet.
De cop i volta el teu perfum em penetra i em provoca un llagrimeig que no em deixa continuar. 
De res han servit les lliçons didàctiques d'Internet, amb imatges gràfiques, sota el títol: «Les 69 maneres de pelar una ceba sense plorar».

dijous, 15 d’octubre de 2015

Obesos

No triguen gaire a abraçar-se, a petonejar-se i a despullar-se amb fúria i desesperació. Quan es llancen al llit comproven que els seus petons i els seus sexes s’allunyen pel volum dels seus abdomens. En Ramon gira cent vuitanta  graus sobre la panxa, enfonsa el seu cap en el sexe de la seva parella i tots dos queden acomodats per gaudir d’un plaer que s’escampa per tot el dormitori.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Metro eròtic

La jove arriba corrent al darrer metro i al fons del vagó veu el noi amb qui coqueteja des de fa uns quants dissabtes. S’insinuen, es desitgen i somriuen en un gran ritual d’aparellament. El vagó s’ha anat buidant fins que resten sols. S’apropen, es besen, es busquen tots els racons corporals més recòndits i somiats i...
- Senyoreta – diu el revisor – ja hem arribat al final del trajecte.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Art

Enganxada al teu sexe, tu més excitat que mai xisclaves tant com jo, un i altre cop ens exigíem més intentant conèixer-nos i complementar-nos. Dins la nostra cambra un i altre cop entraves entre les meves cames, em mossegaves les orelles, i jo et deia: com m’agrada, i així ens passaven les hores, jo llepant el teu cos, tot tu, tu llepant-me a mi inventant noves postures,  un art.

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Mai és tard

Vaig decidir-me un dia d’estiu. Decididament vaig venir a casa teva, i sols la teva presència em va xopar, sota l’excitació ens vàrem llençar al llit traient-nos-ho tot, i llepar-nos la pell ens urgia sentir-nos després de tant de temps, i amarats de suor xisclàvem al sentir cada orgasme, els veïns dels costat picaven les parets, i nosaltres seguíem xisclant, desconeixia el que era el sexe fins aquell moment.

diumenge, 11 d’octubre de 2015

L'acord

"El termini s’acabava l’endemà, s’ho jugaven tot a una carta perquè el procés arribés a bon port: o caixa o faixa. Eren els dos millors negociadors de cada bàndol, estava a les seves mans; la nit seria llarga. Però el que no s’esperava el President era trobar-se’ls al matí dormint abraçats i nus sobre la taula de reunió. Saltava a la vista que, finalment, havien arribat a un acord."

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Maniobra evasiva

"A la Panadella”. Rere seu no hi ha cap ventricle que l'astori per a fer la maniobra. Davant seu un cor gris va pujant la cama, a mitja velocitat, i sembla que el conreu  tingui ànsia per morir-se a mig acomplir el cos. Redueix la marxa fins a la mort del desig. Sospira. Al seu voltant, una munió de cossos amb els vidres glaçats, i tres consonants frigorífiques."Aplana, engega...marxem...”

divendres, 9 d’octubre de 2015

Rècord Guiness

L’auditor encarregat de certificar el rècord està nerviós i acalorat, perquè tot i que porta 10 anys treballant com a notari per l’associació de Records Guiness i ha vist pràcticament de tot, aquesta es la primera vegada que és troba en una situació tan animada i pujada de to, per dir-ho d’alguna manera. El rècord a batre consteix en un 69 múltiple encadenant en cercle tancat a 69 participants.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Big Bang

Aquella tarda de migdiada allargada i florida Adam i Eva es van fer un petó que va abastar les dimensions primordials: l'espai d'un prat infinit i tot el temps que volguessin els llavis per recórrer la superfície dels cossos desitjats fins trobar el principi absolut de l'univers. 
Malgrat que per ells aquell petó va ser com un goig diví, mai no se'ls va perdonar la gosadia. Però continuem, no?

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Un 135

A veure Pere  si tens el piulador aquell del 100 i escaig caràcters..... per esbravar-te , ja saps que jo no piulo pas i jo sóc més de postejar i em calen moltes paraules per fer i dir, ara em  dius que només vols que faci un  seixanta-nou ..... 
Home! vols dir que fem un 69 i quedem capiculats?  que no en tens prou de  que fem  un cent-trenta-cinc?

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Enmig dels vapors

Marc es desvestia lentament a punt d'entrar a la sauna després d'un dia d'escalada lliure amb Clara. La jornada li havia ofert una imatge vívida: Clara arrapant-se a la paret i movent-se sigil·losament amb una estranya elasticitat. Era talment un cos dansant damunt la pedra. Marc va entrar en calor i enmig dels vapors es va apropar a Clara per trobar uns ulls que brillaven amb una mirada felina.

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Aromes

Guardar el cos abans dels freds. Cobrir-lo de fulles i així preservar-lo dels indiscrets. Fer-se un jaç prop seu i esperar. Quan apunti la flaire desficiosa de la tardor, descloure cos i abillament per a fer-ne reïna, i ruixar-se cada dia amb aquesta aroma per recordar l’escalf de temps passats. 
Guardem motius que adobin  camins de records, amb ells, podrem  trobar allò que esvera i remou el nostre interior.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Aniversari

Demà passat en faig seixanta-nou.  Avui quan hi pensava se m’ha dibuixat un somriure sorneguer i entremaliat, mentre escalfava el suquet de peix que vaig cuinar ahir.
Quan ha arribat la colla pessigolla de fills i néts, en Pere els ho ha recordat:
La mare, demà passat en fa seixanta-nou! 
M’ha mirat amb un posat tan llaminer i dolç, que ha fet somriure i riure als quatre fills.

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Disquisicions

-El dia que ja no se m’aixequi, preferiré morir-me.
El Jaume ho afirmava convençut. Als 65 anys assegurava que encara “ho feia” cada dia.
Fins que un càncer de pròstata el va deixar impotent. I es va morir.
Jo també tinc la mateixa malaltia. He aprés a fer l’amor amb el cor. Sóc infinitament més ric que abans. I estic viu. 
Avui és el meu aniversari: en faig 69. 

divendres, 2 d’octubre de 2015

Loteria

Havien dit que en aquell poble normalment tocava. La gent hi anava expressament a comprar números per provar sort.
De cap manera  trobava  cap lloc on  comprar-los, al ser mascle, li va costar molt preguntar-ho, però al final ho va fer.
-Escolta’m guapa, saps on puc comprar algun número?
-Si, però si tu fas de 6 jo seré el 9. Segur que et tocarà.
-Reintegraments?
-I premi doble. 
-Compro.

dijous, 1 d’octubre de 2015

Bus

El 69 anava de gom a gom. La noia va notar, quan l’home l’arrambava, un “bulto” sospitós que es clavava un pam més avall de l’esquena.
Molesta,  però educada, digué:
-Vigili,  senyor, m’està clavant el seu mòbil
- Senyoreta, va errada, no és pas el meu mòbil. És el meu fixe.
Aquí va ser quan ella li va clavar plantofada i es va muntar un sidral de ca l’ample.